Kunrei-shiki

Kunreisiki (訓令式 "sistema ordenat pel gabinet", romanitzat Kunrei-shiki en el sistema Hepburn) és un sistema de romanització que translitera els sons del japonès a l'alfabet llatí.

Malgrat que al Japó no se l’anomena mai així, a l'estranger al Kunreisiki se l'anomena a vegades Monbushō (文部省, nom antic del Ministeri d'Educació i Cultura Japonès, actualment anomenat 文部科学省 Monbu-kagakushō, Ministeri d'Educació, Cultura, Esports, Ciència i Tecnologia) perquè és de facto el sistema oficial de transliteració i s'ensenya en el currículum de l'escola primària. El sistema Kunrei-shiki també es coneix com a ISO 3602, ja que es va convertir en l'estàndard aprovat per la ISO (Organització Internacional per a l'Estandardització).

El sistema Kunreisiki es basa en el sistema precedent Nipponsiki (o Nihon-shiki), però està modificat per adaptar-se al japonès modern estàndard. Per exemple, la paraula かなづかい, romanitzada kanadukai en Nipponsiki, es pronuncia kanazukai en japonès modern, i com a tal el sistema Kunreisiki utilitza aquesta grafia.

**Kunreisiki**
a	i	u	e	o
ka	ki	ku	ke	ko
sa	si	su	se	so
ta	ti	tu	te	to
na	ni	nu	ne	no
ha	hi	hu	he	ho
ma	mi	mu	me	mo
ya	(i)	yu	(e)	yo
ra	ri	ru	re	ro
wa	(i)	(u)	(e)	(o)
n
ga	gi	gu	ge	go
za	zi	zu	ze	zo
da	(zi)	(zu)	de	do
ba	bi	bu	be	bo
pa	pi	pu	pe	po
kya		kyu		kyo
sya		syu		syo
tya		tyu		tyo
nya		nyu		nyo
hya		hyu		hyo
mya		myu		myo
rya		ryu		ryo
gya		gyu		gyo
zya		zyu		zyo
(zya)		(zyu)		(zyo)
bya		byu		byo
pya		pyu		pyo
Notes: Quan he へ es fa servir com a partícula s'escriu e, no he (como en Nipponsiki). Quan ha は es fa servir com a partícula s'escriu wa, no ha. Quan wo を es fa servir com a partícula s'escriu o, no wo. Les vocals llargues s'indiquen mitjançant un circumflex, per exemple, la o llarga s'escriu ô. La n sil·làbica ん es romanitza n abans de consonant, però com a n' abans de vocal o y. Les consonants geminades es marquen doblant la consonant que segueix al caràcter っ. La primera lletra d'una frase, així com tots els noms propis, s'escriuen amb majúscules inicials. ISO 3602 té la forma estricta, vegeu Nipponsiki (Nihon-shiki).

Escriptura japonesa

Components
Kanji (漢字) Jōyō (常用漢字) Kyōiku (教育漢字) Jinmeiyō (人名用漢字) Tōyō (当用漢字)
Kana (仮名) Hiragana (平仮名) Katakana (片仮名) Man'yōgana (万葉仮名) Hentaigana (変体仮名)
Usos
Sil·labogrames Furigana (振り仮名) Okurigana (送り仮名)
Transliteració
Romaji (ローマ字) Hepburn Kunrei-shiki Nippon-shiki JSL Wāpuro rōmaji
[ Categoria ]